L’exposició World Press Photo s’acomiada del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

“Veure per creure” era el lema que representava l’exhibició de fotoperiodisme

El CCCB va donar la benvinguda a la World Press Photo el 23 d’octubre. I divendres, dia 23 de desembre, li va dir adéu. L’exposició aplegava les 170 fotografies guanyadores d’aquest premi internacional de fotoperiodisme reconegut per la seva qualitat i pel debat de fons que genera.

Els fotògrafs concursants lluiten per complir tres objectius: denunciar, donar veu i informar. En primer lloc, s’atreveixen a denunciar temes que els mitjans de comunicació no solen comentar. A continuació, donen veu a persones que no són visibles fora de les seves fronteres. I finalment, informen, de manera clara i transparent, a través de les imatges que capten.

Les fotografies de l’exposició acostumen a implicar situacions de risc. No obstant això, els fotoperiodistes estan perdent el suport dels mitjans tradicionals. És per això que les xarxes socials i els fotògrafs units en col·lectius s’han convertit en el nou mètode per exposar la seva feina.

El CCCB, però, ha anat més enllà. Ha volgut demostrar que els museus també poden ser partícips en aquest acte de denuncia. De fet, és el desè any consecutiu que el Centre mostra el seu suport envers els fotoperiodistes. I el públic sempre ha respost de manera molt positiva. La qual cosa fa pensar que l’any que ve la World Press Photo tornarà a mostrar les amargors de la realitat als barcelonins.

En aquest web podreu veure totes les fotos de l’exposició:

http://www.worldpressphoto.org/winners/2011

                               

                                 Una nena haitiana observa l'incendi de la catedral del seu poble

                                 sis dies després d’haver patit un terratrèmol d’escala 7.0.

                                 Foto feta per Riccardo Venturi

Josep de Font, un lluitador nat amb un objectiu entre cella i cella

El barceloní va visitar el Passions per parlar sobre el passat, el present i el futur de la seva gran afició: el teatre.

Amb només 14 anys, de Font va actuar al “cor de la ciutat”. Un famós serial que TV3 va mantenir en antena al llarg de 9 anys. A partir d’aquí el jove barceloní es va adonar que la interpretació l’apassionava. Però aquesta no va ser l’única via per la qual de Font es va submergir en el món de la faràndula. Sinó que la seva mare, llicenciada en interpretació, també va jugar un paper important.    

El barceloní reconeix que és un món difícil. “Hi ha molt bon nivell”, va confessar. Ara bé, també té present que la constància és la clau per arribar fins a l’èxit. A més, de Font no té pressa. Prefereix fer “feina de formigueta” abans de plantejar-se objectius inabastables. No obstant això, el que sí que té clar és que vol viure de la interpretació. No per guanyar una milionada, sinó per ser feliç.

D’altra banda, el jove considera que és un món on és “fàcil enfonsar-se”. Sap que hi ha poques oportunitats. I per tant, les poques que hi hagi s’han d’aprofitar. Però de Font no es desmoralitza. Ho està invertint tot en aquesta professió. I és per això que sap que obtindrà els seus fruits. Almenys fins que hi hagi collita. Perquè el barceloní va assegurar que no pararia fins que no li tanquessin totes les portes del món.

I és que per a de Font el teatre és molt més que una professió. “És una sensació de llibertat única”. De fet, el jove també va assegurar que el teatre li ha canviat el caràcter. Ha passat de ser tímid a ser extravertit. A més, també l’ha ajudat a confiar en si mateix. Una característica que li dóna força per enfrontar-se a les dificultats que es pugui trobar durant el camí.  

A continuació, els links del programa:

www.megaupload.com/?d=JVPB4XLH  (entrevista)

www.megaupload.com/?d=3UCAJHVV  (secció Alex)

L’AJTEM passa el cap de setmana a dalt de l’escenari

Aquells que no els interessi el clàssic futbolístic d’aquest dissabte ja tenen plans. I és que l’AJTEM (Associació Juvenil de Teatre El Masnou) ofereix dues propostes teatrals. D’una banda, “les dues joies de la casa”. Una obra d’Antoni Corzo i Barrera que dirigirà Marc Panal, membre de l’associació. De l’altra, el també aficionat Ramon Reventós dirigirà “el club de les palles”. Una creació d’Albert Espinosa.

“Les dues joies de la casa” exposa la vida precària d’una família formada per un pare i la seva filla. I com aquesta haurà d’enginyar-se-les per evitar el casament que li preparen. En el “el club de les palles” el protagonista s’enfrontarà a un present que li sembla hostil. Però l’aparició de la Gemma, una jove hostessa d’hotel, li farà canviar totalment la seva visió sobre la vida.

Ambdues obres estaran representades pels integrants de l’AJTEM. Tres actors i una actriu que porten varies setmanes preparant-ho. De moment, tots els projectes de l’associació han tingut un gran èxit i esperen que aquest no en sigui l’excepció. La representació començarà a les 19h i les entrades ja estan a la venda pel mòdic preu de 2€. Així doncs, tot està llest perquè aquest cap de setmana aquests quatre joves obrin les portes de Ca n’humet carregats d’il·lusió.  

                                                     Cartell publicitari d’ambdues obres

Juan Saavedra, un petit jugador de pàdel amb ganes de guerra

El jove vilassarenc va visitar el programa Passions per parlar sobre la seva afició: el pàdel. I és que amb només 13 anys ja s’ha proclamat campió de Catalunya i d’aquí uns mesos, quan les categories canviïn, es proclamarà número dos d’Espanya. Així doncs, sembla ser que el que va començar sent un hobby s’està convertint en una vocació.

Saavedra dedica quatre hores setmanals a entrenar. I si una cosa té clara és que “el primer són els estudis i després l’esport”. Un pensament que els seus pares s’encarreguen de recalcar-li constantment. A més, el jove també és conscient que la clau per arribar a l’èxit és l’esforç. Un requisit indispensable que haurà de continuar executant per fer-se un nom en un esport cada dia més practicat.

El vilassarenc ha viatjat per tota Espanya amb la furgoneta del seu pare. El torneig que més li va costar guanyar va ser el de Cadis. I el que més li va agradar jugar va ser el de Benidorm per l’espectacularitat de les seves instal·lacions. Tanmateix, Saavedra té posada la mirada a Argentina. País on es troba el seu referent: Juani Meres. Una estrella del pàdel en la que el jove vilassarenc espera convertir-se algun dia.

Links del programa:

http://www.megaupload.com/?d=2X1WMW10  (entrevista)

http://www.megaupload.com/?d=9Y7GDTB3 (secció musical)

Laia Toro reflexiona sobre la seva passió

Laia Toro, estudiant de filosofia de la UAB, va ser la convidada del programa Passions de Vilassar ràdio per tal de reflexionar sobre diferents aspectes de la vida.

Amb només 18 anys la mataronina va visitar el magazín amb la intenció de respondre qüestions tan complexes com què hi ha després de la mort o si la sort existeix. Una tasca que si bé per alguns hagués estat impossible, per la jove va ser “una gran experiència” que li agradaria repetir. Així doncs, Toro va deixar clara la seva passió des de bon començament tot afirmant que per a ella la filosofia ho és tot.

D’altra banda, la mataronina, lluny de ser extremista, va acceptar que la filosofia no hauria de ser una assignatura obligatòria durant el batxillerat. A més, també va pronosticar que si la ciència positivista continua expandint-se, serà una carrera que anirà a la baixa. Un parell d’entrebancs que no desanimen a Toro a assolir el seu objectiu: ser aquella professora que sempre li hagués agradat tenir. És a dir, una professora que visqui el que explica.

Així mateix, la jove va defensar amb contundència els seus pensaments més íntims com venen a ser la seva creença en la reencarnació i en el més enllà. I per últim, va recalcar que un bon filòsof ha de ser meditatiu, de ment oberta i amb ganes de viure i d’aprendre. Una sèrie de factors que Toro segueix al peu de la lletra i que dimecres va saber exhibir amb un plàcid bany de reflexions.

A continuació us facilitem els links del programa:

http://www.megaupload.com/?d=YBH76JLE  (entrevista)

http://www.megaupload.com/?d=GWTX5T5H  (secció Alex)

Teià s’acomiada de Sant Martí

Teià, una petita localitat muntanyenca situada al maresme, es va acomiadar ahir de la seva festa major.

Sembla ser que res espanta als teianencs. I és que malgrat l’alcalde de la vila, Joan Castán, encetés les festes anunciant que aquestes es veurien reduïdes per la crisi, els teianencs i teianenques han gaudit de la festivitat amb el mateix aplom que sempre. A més, també cal destacar el gran nombre de voluntaris que van donar suport a la comissió de festes amb l’objectiu de potenciar la lloança a Sant Martí.

Una de les claus de l’èxit d’aquesta festivitat és l’amplitud de públic a la que va destinada. D’aquesta manera, els actes anaven des de la narració de contes per a infants, fins a torneigs de petanca pels més grans, passant per tastos d’oli per als més especials. Tanmateix, els esdeveniments amb més assistents van ser, com cada any, els correfocs i la nit jove. L’últim dels quals va anar acompanyat de l’actuació de “Kayo Malayo” i de “Brams”, dos grups emblemàtics del ska català.

D’altra banda, l’obra el “xarlatan”, dirigida pel teatre de Guerrilla, també va ser molt ben rebuda. Un fet causat pel seu humor corrosiu i irònic que va arrencar les rialles dels espectadors. Així doncs, després d’aquesta àmplia gamma d’espectacles faltava la cirereta del pastís: un espectacle de jocs pirotècnics acompanyat dels “oooh” del públic, qui finalment va acomiadar a Sant Martí a cop d’aplaudiments.     

                         Propaganda de la festa major d’enguany

Santi Rossell visita el programa Passions a ritme de rap

Santi Rossell, un aficionat del rap que pateix de tartamudesa, va visitar el programa Passions de Vilassar ràdio per tal de parlar sobre aquest estil de música.

Rossell ha trobat en el rap el millor remei per solucionar la seva deficiència en la parla. I és que quan amb només nou anys va descobrir aquest estil musical, de seguida el va passar a reconèixer com un bon mètode de superació personal. És per això que el jove barceloní considera el rap com una forma de vida que l’ajuda a “treure tot el que té a dins”.

Per altra banda, Rossell va assegurar que no li agradaria dedicar-se a la música i que, per tant, ho mantindrà com a hobby. A més, també es va mostrar molt crític davant del vincle entre el rap i la mala conducta tot al·legant que “portar roba ampla no és sinònim de trencar aparadors”.

Per últim, el barceloní va confessar que una de les claus per arribar a ser un bon raper és el patiment. Un requisit que, segons diu, ajuda a tractar temes més profunds. Així doncs, Rossell va netejar la mala fama que acostuma a tenir aquest estil musical amb respostes breus i contundents i va posar punt i final al programa amb la cançó “hipocresia” que va interpretar en directe.    

     

A continuació us facilitem els links per escoltar el programa:

http://www.megaupload.com/?d=0GSS30BJ  (entrevista)

http://www.megaupload.com/?d=4657JZK2  (secció Panal i secció Izman)