L’exposició World Press Photo s’acomiada del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

“Veure per creure” era el lema que representava l’exhibició de fotoperiodisme

El CCCB va donar la benvinguda a la World Press Photo el 23 d’octubre. I divendres, dia 23 de desembre, li va dir adéu. L’exposició aplegava les 170 fotografies guanyadores d’aquest premi internacional de fotoperiodisme reconegut per la seva qualitat i pel debat de fons que genera.

Els fotògrafs concursants lluiten per complir tres objectius: denunciar, donar veu i informar. En primer lloc, s’atreveixen a denunciar temes que els mitjans de comunicació no solen comentar. A continuació, donen veu a persones que no són visibles fora de les seves fronteres. I finalment, informen, de manera clara i transparent, a través de les imatges que capten.

Les fotografies de l’exposició acostumen a implicar situacions de risc. No obstant això, els fotoperiodistes estan perdent el suport dels mitjans tradicionals. És per això que les xarxes socials i els fotògrafs units en col·lectius s’han convertit en el nou mètode per exposar la seva feina.

El CCCB, però, ha anat més enllà. Ha volgut demostrar que els museus també poden ser partícips en aquest acte de denuncia. De fet, és el desè any consecutiu que el Centre mostra el seu suport envers els fotoperiodistes. I el públic sempre ha respost de manera molt positiva. La qual cosa fa pensar que l’any que ve la World Press Photo tornarà a mostrar les amargors de la realitat als barcelonins.

En aquest web podreu veure totes les fotos de l’exposició:

http://www.worldpressphoto.org/winners/2011

                               

                                 Una nena haitiana observa l'incendi de la catedral del seu poble

                                 sis dies després d’haver patit un terratrèmol d’escala 7.0.

                                 Foto feta per Riccardo Venturi

Josep de Font, un lluitador nat amb un objectiu entre cella i cella

El barceloní va visitar el Passions per parlar sobre el passat, el present i el futur de la seva gran afició: el teatre.

Amb només 14 anys, de Font va actuar al “cor de la ciutat”. Un famós serial que TV3 va mantenir en antena al llarg de 9 anys. A partir d’aquí el jove barceloní es va adonar que la interpretació l’apassionava. Però aquesta no va ser l’única via per la qual de Font es va submergir en el món de la faràndula. Sinó que la seva mare, llicenciada en interpretació, també va jugar un paper important.    

El barceloní reconeix que és un món difícil. “Hi ha molt bon nivell”, va confessar. Ara bé, també té present que la constància és la clau per arribar fins a l’èxit. A més, de Font no té pressa. Prefereix fer “feina de formigueta” abans de plantejar-se objectius inabastables. No obstant això, el que sí que té clar és que vol viure de la interpretació. No per guanyar una milionada, sinó per ser feliç.

D’altra banda, el jove considera que és un món on és “fàcil enfonsar-se”. Sap que hi ha poques oportunitats. I per tant, les poques que hi hagi s’han d’aprofitar. Però de Font no es desmoralitza. Ho està invertint tot en aquesta professió. I és per això que sap que obtindrà els seus fruits. Almenys fins que hi hagi collita. Perquè el barceloní va assegurar que no pararia fins que no li tanquessin totes les portes del món.

I és que per a de Font el teatre és molt més que una professió. “És una sensació de llibertat única”. De fet, el jove també va assegurar que el teatre li ha canviat el caràcter. Ha passat de ser tímid a ser extravertit. A més, també l’ha ajudat a confiar en si mateix. Una característica que li dóna força per enfrontar-se a les dificultats que es pugui trobar durant el camí.  

A continuació, els links del programa:

www.megaupload.com/?d=JVPB4XLH  (entrevista)

www.megaupload.com/?d=3UCAJHVV  (secció Alex)

L’AJTEM passa el cap de setmana a dalt de l’escenari

Aquells que no els interessi el clàssic futbolístic d’aquest dissabte ja tenen plans. I és que l’AJTEM (Associació Juvenil de Teatre El Masnou) ofereix dues propostes teatrals. D’una banda, “les dues joies de la casa”. Una obra d’Antoni Corzo i Barrera que dirigirà Marc Panal, membre de l’associació. De l’altra, el també aficionat Ramon Reventós dirigirà “el club de les palles”. Una creació d’Albert Espinosa.

“Les dues joies de la casa” exposa la vida precària d’una família formada per un pare i la seva filla. I com aquesta haurà d’enginyar-se-les per evitar el casament que li preparen. En el “el club de les palles” el protagonista s’enfrontarà a un present que li sembla hostil. Però l’aparició de la Gemma, una jove hostessa d’hotel, li farà canviar totalment la seva visió sobre la vida.

Ambdues obres estaran representades pels integrants de l’AJTEM. Tres actors i una actriu que porten varies setmanes preparant-ho. De moment, tots els projectes de l’associació han tingut un gran èxit i esperen que aquest no en sigui l’excepció. La representació començarà a les 19h i les entrades ja estan a la venda pel mòdic preu de 2€. Així doncs, tot està llest perquè aquest cap de setmana aquests quatre joves obrin les portes de Ca n’humet carregats d’il·lusió.  

                                                     Cartell publicitari d’ambdues obres