L’exposició World Press Photo s’acomiada del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

“Veure per creure” era el lema que representava l’exhibició de fotoperiodisme

El CCCB va donar la benvinguda a la World Press Photo el 23 d’octubre. I divendres, dia 23 de desembre, li va dir adéu. L’exposició aplegava les 170 fotografies guanyadores d’aquest premi internacional de fotoperiodisme reconegut per la seva qualitat i pel debat de fons que genera.

Els fotògrafs concursants lluiten per complir tres objectius: denunciar, donar veu i informar. En primer lloc, s’atreveixen a denunciar temes que els mitjans de comunicació no solen comentar. A continuació, donen veu a persones que no són visibles fora de les seves fronteres. I finalment, informen, de manera clara i transparent, a través de les imatges que capten.

Les fotografies de l’exposició acostumen a implicar situacions de risc. No obstant això, els fotoperiodistes estan perdent el suport dels mitjans tradicionals. És per això que les xarxes socials i els fotògrafs units en col·lectius s’han convertit en el nou mètode per exposar la seva feina.

El CCCB, però, ha anat més enllà. Ha volgut demostrar que els museus també poden ser partícips en aquest acte de denuncia. De fet, és el desè any consecutiu que el Centre mostra el seu suport envers els fotoperiodistes. I el públic sempre ha respost de manera molt positiva. La qual cosa fa pensar que l’any que ve la World Press Photo tornarà a mostrar les amargors de la realitat als barcelonins.

En aquest web podreu veure totes les fotos de l’exposició:

http://www.worldpressphoto.org/winners/2011

                               

                                 Una nena haitiana observa l'incendi de la catedral del seu poble

                                 sis dies després d’haver patit un terratrèmol d’escala 7.0.

                                 Foto feta per Riccardo Venturi

Josep de Font, un lluitador nat amb un objectiu entre cella i cella

El barceloní va visitar el Passions per parlar sobre el passat, el present i el futur de la seva gran afició: el teatre.

Amb només 14 anys, de Font va actuar al “cor de la ciutat”. Un famós serial que TV3 va mantenir en antena al llarg de 9 anys. A partir d’aquí el jove barceloní es va adonar que la interpretació l’apassionava. Però aquesta no va ser l’única via per la qual de Font es va submergir en el món de la faràndula. Sinó que la seva mare, llicenciada en interpretació, també va jugar un paper important.    

El barceloní reconeix que és un món difícil. “Hi ha molt bon nivell”, va confessar. Ara bé, també té present que la constància és la clau per arribar fins a l’èxit. A més, de Font no té pressa. Prefereix fer “feina de formigueta” abans de plantejar-se objectius inabastables. No obstant això, el que sí que té clar és que vol viure de la interpretació. No per guanyar una milionada, sinó per ser feliç.

D’altra banda, el jove considera que és un món on és “fàcil enfonsar-se”. Sap que hi ha poques oportunitats. I per tant, les poques que hi hagi s’han d’aprofitar. Però de Font no es desmoralitza. Ho està invertint tot en aquesta professió. I és per això que sap que obtindrà els seus fruits. Almenys fins que hi hagi collita. Perquè el barceloní va assegurar que no pararia fins que no li tanquessin totes les portes del món.

I és que per a de Font el teatre és molt més que una professió. “És una sensació de llibertat única”. De fet, el jove també va assegurar que el teatre li ha canviat el caràcter. Ha passat de ser tímid a ser extravertit. A més, també l’ha ajudat a confiar en si mateix. Una característica que li dóna força per enfrontar-se a les dificultats que es pugui trobar durant el camí.  

A continuació, els links del programa:

www.megaupload.com/?d=JVPB4XLH  (entrevista)

www.megaupload.com/?d=3UCAJHVV  (secció Alex)

L’AJTEM passa el cap de setmana a dalt de l’escenari

Aquells que no els interessi el clàssic futbolístic d’aquest dissabte ja tenen plans. I és que l’AJTEM (Associació Juvenil de Teatre El Masnou) ofereix dues propostes teatrals. D’una banda, “les dues joies de la casa”. Una obra d’Antoni Corzo i Barrera que dirigirà Marc Panal, membre de l’associació. De l’altra, el també aficionat Ramon Reventós dirigirà “el club de les palles”. Una creació d’Albert Espinosa.

“Les dues joies de la casa” exposa la vida precària d’una família formada per un pare i la seva filla. I com aquesta haurà d’enginyar-se-les per evitar el casament que li preparen. En el “el club de les palles” el protagonista s’enfrontarà a un present que li sembla hostil. Però l’aparició de la Gemma, una jove hostessa d’hotel, li farà canviar totalment la seva visió sobre la vida.

Ambdues obres estaran representades pels integrants de l’AJTEM. Tres actors i una actriu que porten varies setmanes preparant-ho. De moment, tots els projectes de l’associació han tingut un gran èxit i esperen que aquest no en sigui l’excepció. La representació començarà a les 19h i les entrades ja estan a la venda pel mòdic preu de 2€. Així doncs, tot està llest perquè aquest cap de setmana aquests quatre joves obrin les portes de Ca n’humet carregats d’il·lusió.  

                                                     Cartell publicitari d’ambdues obres

Juan Saavedra, un petit jugador de pàdel amb ganes de guerra

El jove vilassarenc va visitar el programa Passions per parlar sobre la seva afició: el pàdel. I és que amb només 13 anys ja s’ha proclamat campió de Catalunya i d’aquí uns mesos, quan les categories canviïn, es proclamarà número dos d’Espanya. Així doncs, sembla ser que el que va començar sent un hobby s’està convertint en una vocació.

Saavedra dedica quatre hores setmanals a entrenar. I si una cosa té clara és que “el primer són els estudis i després l’esport”. Un pensament que els seus pares s’encarreguen de recalcar-li constantment. A més, el jove també és conscient que la clau per arribar a l’èxit és l’esforç. Un requisit indispensable que haurà de continuar executant per fer-se un nom en un esport cada dia més practicat.

El vilassarenc ha viatjat per tota Espanya amb la furgoneta del seu pare. El torneig que més li va costar guanyar va ser el de Cadis. I el que més li va agradar jugar va ser el de Benidorm per l’espectacularitat de les seves instal·lacions. Tanmateix, Saavedra té posada la mirada a Argentina. País on es troba el seu referent: Juani Meres. Una estrella del pàdel en la que el jove vilassarenc espera convertir-se algun dia.

Links del programa:

http://www.megaupload.com/?d=2X1WMW10  (entrevista)

http://www.megaupload.com/?d=9Y7GDTB3 (secció musical)

Laia Toro reflexiona sobre la seva passió

Laia Toro, estudiant de filosofia de la UAB, va ser la convidada del programa Passions de Vilassar ràdio per tal de reflexionar sobre diferents aspectes de la vida.

Amb només 18 anys la mataronina va visitar el magazín amb la intenció de respondre qüestions tan complexes com què hi ha després de la mort o si la sort existeix. Una tasca que si bé per alguns hagués estat impossible, per la jove va ser “una gran experiència” que li agradaria repetir. Així doncs, Toro va deixar clara la seva passió des de bon començament tot afirmant que per a ella la filosofia ho és tot.

D’altra banda, la mataronina, lluny de ser extremista, va acceptar que la filosofia no hauria de ser una assignatura obligatòria durant el batxillerat. A més, també va pronosticar que si la ciència positivista continua expandint-se, serà una carrera que anirà a la baixa. Un parell d’entrebancs que no desanimen a Toro a assolir el seu objectiu: ser aquella professora que sempre li hagués agradat tenir. És a dir, una professora que visqui el que explica.

Així mateix, la jove va defensar amb contundència els seus pensaments més íntims com venen a ser la seva creença en la reencarnació i en el més enllà. I per últim, va recalcar que un bon filòsof ha de ser meditatiu, de ment oberta i amb ganes de viure i d’aprendre. Una sèrie de factors que Toro segueix al peu de la lletra i que dimecres va saber exhibir amb un plàcid bany de reflexions.

A continuació us facilitem els links del programa:

http://www.megaupload.com/?d=YBH76JLE  (entrevista)

http://www.megaupload.com/?d=GWTX5T5H  (secció Alex)

Teià s’acomiada de Sant Martí

Teià, una petita localitat muntanyenca situada al maresme, es va acomiadar ahir de la seva festa major.

Sembla ser que res espanta als teianencs. I és que malgrat l’alcalde de la vila, Joan Castán, encetés les festes anunciant que aquestes es veurien reduïdes per la crisi, els teianencs i teianenques han gaudit de la festivitat amb el mateix aplom que sempre. A més, també cal destacar el gran nombre de voluntaris que van donar suport a la comissió de festes amb l’objectiu de potenciar la lloança a Sant Martí.

Una de les claus de l’èxit d’aquesta festivitat és l’amplitud de públic a la que va destinada. D’aquesta manera, els actes anaven des de la narració de contes per a infants, fins a torneigs de petanca pels més grans, passant per tastos d’oli per als més especials. Tanmateix, els esdeveniments amb més assistents van ser, com cada any, els correfocs i la nit jove. L’últim dels quals va anar acompanyat de l’actuació de “Kayo Malayo” i de “Brams”, dos grups emblemàtics del ska català.

D’altra banda, l’obra el “xarlatan”, dirigida pel teatre de Guerrilla, també va ser molt ben rebuda. Un fet causat pel seu humor corrosiu i irònic que va arrencar les rialles dels espectadors. Així doncs, després d’aquesta àmplia gamma d’espectacles faltava la cirereta del pastís: un espectacle de jocs pirotècnics acompanyat dels “oooh” del públic, qui finalment va acomiadar a Sant Martí a cop d’aplaudiments.     

                         Propaganda de la festa major d’enguany

Santi Rossell visita el programa Passions a ritme de rap

Santi Rossell, un aficionat del rap que pateix de tartamudesa, va visitar el programa Passions de Vilassar ràdio per tal de parlar sobre aquest estil de música.

Rossell ha trobat en el rap el millor remei per solucionar la seva deficiència en la parla. I és que quan amb només nou anys va descobrir aquest estil musical, de seguida el va passar a reconèixer com un bon mètode de superació personal. És per això que el jove barceloní considera el rap com una forma de vida que l’ajuda a “treure tot el que té a dins”.

Per altra banda, Rossell va assegurar que no li agradaria dedicar-se a la música i que, per tant, ho mantindrà com a hobby. A més, també es va mostrar molt crític davant del vincle entre el rap i la mala conducta tot al·legant que “portar roba ampla no és sinònim de trencar aparadors”.

Per últim, el barceloní va confessar que una de les claus per arribar a ser un bon raper és el patiment. Un requisit que, segons diu, ajuda a tractar temes més profunds. Així doncs, Rossell va netejar la mala fama que acostuma a tenir aquest estil musical amb respostes breus i contundents i va posar punt i final al programa amb la cançó “hipocresia” que va interpretar en directe.    

     

A continuació us facilitem els links per escoltar el programa:

http://www.megaupload.com/?d=0GSS30BJ  (entrevista)

http://www.megaupload.com/?d=4657JZK2  (secció Panal i secció Izman)

Alex Izman posa fil a l’agulla al seu proper curtmetratge

Després de conèixer els guanyadors dels dotze premis que atorgava el CECC, l’escola barcelonina de cinema va organitzar una reunió per tal d’orientar els estudiants en la preparació dels films.

La reunió va tenir lloc a la mateixa escola i van assistir-hi els sis guanyadors del premi de la gravació d’un curtmetratge en format 16mm i els sis guanyadors de la gravació d’un curtmetratge en format 35mm. L’objectiu de la trobada era fer entrega de papers tant importants com les dates per tancar l’equip o aconseguir els actors i les localitzacions. Una tasca que haurà de quedar enllestida al juny per tal de començar les gravacions a mitjans de setembre.

Per altra banda, la reunió també va servir per comentar el guió dels estudiants de manera més individualitzada. Així doncs, els professors del centre es van mostrar molt satisfets amb la feina feta per Izman, ja que fa uns mesos va obeir l’ordre de canviar de dalt a baix el guió que havia realitzat (anomenat “Monique-kiss”) i el passat dia 3 d’ocubre es va presentar amb un magnífic resultat com ve a ser ”x”.

Tanmateix, cal dir que Izman haurà de treure les tisores per escurçar alguns minuts del film. I és que el seu guió excedeix els 15 minuts que l’escola va delimitar en un principi, proclamant-se així com el projecte més llarg de tots els que han estat premiats. Un fet que ens torna a demostrar que l’equip directiu del centre diposita una esperança cega en el jove.  

Mentrestant Izman ens ha confessat que està molt content per haver aconseguit aquest “petit” èxit, però a la vegada ha mostrat la seva habitual prudència tot dient que “això només és el tret de sortida que acabarà quan tinguem el DVD a les mans”. D’aquesta manera, ara només ens queda veure com evolucionarà aquesta espectacular cursa que de moment sembla ser que donarà moltes alegries a Izman i als aficionats del cinema en general.    

Ignasi Caballé exposa la seva passió a Vilassar ràdio

Ignasi Caballé, un vilassarenc apassionat de la música, va visitar el Passions per parlar sobre els seus plans de futur, reflexionar sobre temes vinculats amb l’àmbit musical i finalment exposar el seu art en viu i en directe.

Marta Roca no va voler fer esperar als oients i de seguida va presentar al convidat, qui, com anuncià la presentadora al començament, és conegut per un gran nombre de vilassarencs. I és que Caballé, de només 18 anys, toca en tres grups de música i, malgrat considerar-se un simple pianista, domina una infinitat d’instruments. Tot un prodigi que combina el que de moment considera un hobby amb els estudis d’antropologia.

El jove, que no era la primera vegada que es sotmetia a una entrevista radiofònica, es defensà a la perfecció davant de les preguntes de Roca i Panal. Caballé, qui diu que no s’imagina la seva vida sense música, va admetre que el món musical és molt complicat, raó per la qual es mostrà simpatitzant de les menyspreades cançons comercials. Finalment, per acabar l’entrevista amb bon peu, el vilassarenc, acompanyat d’Ignasi Ortiz (company de Caballé en el grup “el veïnat”) va tocar una cançó a cop de guitarra i d’harmònica que arrancà els aplaudiments dels entrevistadors.

Per altra banda, a la segona secció del programa, Panal passà a comentar una notícia que fa uns dies sacsejà Catalunya: Spielberg produirà “polseres vermelles”, una sèrie catalana emesa per TV3 i dirigida per Albert Espinosa. A més, el jove col·laborador del programa també parlà sobre la castanyada i el halloween, dues festivitats que segons diu es poden combinar sense que cap d’elles en surti malparada.

Per acabar, Marta Roca es va encarregar de conduir la secció “fresh news” d’Alex Izman, qui no va poder assistir al programa per una qüestió personal. Les cançons però, van ser seleccionades pel jove director de cinema que com va dir Panal “té un magnífic gust musical”. Així doncs, els oients van poder escoltar el més nou de Coldplay i d’Animic, el primer grup català que sona a la secció. Un plàcid desenllaç que va servir per tancar la cinquena edició del programa.  

A continuació us facilitem els links per escoltar el programa:

http://www.megaupload.com/?d=U4A5SBRI    (entrevista)

http://www.megaupload.com/?d=C0MX9NE2   (secció de Panal i d’Izman, conduïda per Marta Roca)

 

El programa Passions deixa entreveure la seva inexperiència

El Passions d’aquest dimecres dia 26 d’octubre va ser més descabellat que mai amb un canvi en l’estructura del programa i amb l’eliminació de la secció cultural d’Alex Izman.

El programa emès per Vilassar ràdio ja va començar amb mal peu introduint dos canvis d’última hora: en primer lloc, Marc Panal encetaria el programa amb la seva secció “l’absurda realitat”. Mentre que per altra banda, era la primera vegada que Izman mirava el programa des de l’interior de la “peixera”, lloc des d’on desenvoluparia la feina de tècnic. Una doble tasca que li va dificultar intervenir en el magazín.

Marta Roca tampoc es va salvar d’aquesta disbauxa, ja que va haver d’entrevistar a un dels convidats més difícils fins al moment: David Carrillo, cap de llista d’ICV de Vallromanes. I és que a falta d’un mes per les eleccions generals, tant l’entrevistat com la presentadora estaven més parladors que mai i van esgotar el temps que li restava al programa, una errada que va exposar la manca d’experiència de Marta Roca.

A continuació us facilietem els links perquè pugueu escoltar el programa:

http://www.megaupload.com/?d=VEOJGJ3X    (secció d'en Marc)

http://www.megaupload.com/?d=0EWZB0BK  (secció de la Marta)

Així doncs, Alex Izman, que estava fent mans i mànigues per ensortir-se’n com a tècnic, no va poder fer res per evitar que li retallessin la seva secció. Quan el programa va acabar, però, la novella presentadora es va mostrar molt dolguda per la seva actuació i va demanar perdó al jove cineasta, qui va acceptar les disculpes de bon grat. D’aquesta manera, es va fer palès el bon ambient que es respira a Vilassar ràdio i es va demostrar que al cap i a la fi el programa no deixa de ser un ric espai d’aprenentatge.    

Izman brolla en el món del cinema professional amb un premi a sota del braç

Alex Izman ha rebut el diploma que oficialment el reconeix com a director professional de cinema. El lliurement va tenir lloc a l’escola de cinema CECC de Barcelona i hi van assistir els 40 alumnes, tant de direcció com d’interpretació, que han superat el curs de manera satisfactòria.

L’acte, però, no va començar amb el lliurement dels títols, sinó que els màxims responsables de la CECC van preferir acabar amb els nervis malaltissos dels estudiants de direcció desvelant els guanyadors del premi que tots desitjaven aconseguir: la gravació d’un curtmetratge en format 35mm. I és que malgrat que Alex Izman tingués tots els números d’estar entre els afortunats, el desenllaç encara no estava resolt.

Així doncs, el jove barceloní, que tenia els nervis a flor de pell, va poder respirar tranquil al ser el primer a sentir el seu nom. Darrere seu el van succeir cinc noms més i finalment va arribar el tràgic desenllaç: dos estudiants es van quedar a les portes d’aconseguir el disputat guardó i van entrar a formar part del grup dels sis alumnes que tindran la possibilitat de gravar un curtmetratge en format 16mm.

D’aquesta manera, després d’acabar amb llargs mesos d’intriga, els conductors de l’acte van prosseguir amb el plàcid lliurement dels diplomes. Per a Izman, però, aquest procés va resultar ser una mica més mogut, ja que el document que va rebre tenia una errada: li van escriure el segon cognom en comptes del primer. Una anècdota que va quedar oblidada entre les rialles i les copes de cava que van cloure la cerimònia.

Alex Izman destapa les seves passions

A l’espera que el CECC (Centre d’Estudis Cinematogràfics de Catalunya) organitzi una reunió amb els alumnes guanyadors del millor premi que l'escola és capaç d’oferir (la gravació d’un curtmetratge en format 35 mm), Izman ocupa les tardes de dimecres fent un programa a Vilassar ràdio.

El programa, que comença a les 17:30h i que acaba a les 18:30h, ha estat batejat amb el nom de Passions. Izman, però, no treballa sol, sinó que està acompanyat de Marc Panal (estudiant de 2on de batxillerat) i de Marta Roca (estudiant de periodisme). El magazín consta de tres parts: en primer lloc, la jove presentadora Marta Roca efectua una entrevista a un personatge amb una característica vital: sentir passió per quelcom (idea a partir de la qual sorgí el nom del programa). A continuació, Marc Panal aconsegueix robar-los un somriure als oients a través de la secció “l’absurda realitat”, que consisteix en comentar diferents notícies amb un to burlesc. I finalment, el nostre estimat cineasta cobreix la secció “fresh news”, a partir de la qual ens recomana tota mena de novetats culturals.

Així doncs, Izman intenta evadir-nos una vegada més de la realitat amb una nova proposta que en res s’assembla als projectes anteriors, però que tal i com ens té acostumats comença a cobrar una forma d’allò més atractiva.

A continuació us deixem amb la tercera edició del programa.

http://www.megaupload.com/?d=S5GQCOR5  (primera secció)

http://www.megaupload.com/?d=9BPPXCNA   (segona i tercera secció)

Alex Izman comparteix els seus plans de futur amb nosaltres

Malgrat guardar el secret del seu curtmetratge amb pany i clau, Alex Izman ens ha concedit una petita entrevista en la que ens ha transmès de manera clara el seu màxim anhel: arribar a ésser un reconegut director de cinema.

Amb respostes breus i contundents, el jove estudiant no ens ha permès entreveure ni una petita escletxa del que espera que sigui el seu millor treball i, pel contrari, ha mostrat una gran fermesa a l’hora de parlar sobre el seu futur. Així doncs, podem destacar el seu alt grau d’ambició i les esperances que diposita en el seu nou projecte, el qual espera començar a gravar al maig de l’any que ve. Per altra banda, també ha admès que la seva evolució no l’obsessiona, ja que ho considera un procés natural que no es pot forçar. I finalment ha exhibit la seva modèstia al desitjar que l’entusiasme que sent per treballar amb certes persones sigui recíproc.

D’aquesta manera, podríem acabar afirmant que les paraules que millor defineixen a Izman són: ambició, misteri i modèstia; unes característiques innates que podrien concedir-li la cobejada distinció que el condueixi cap a l’èxit.

A continuació us facilitem l’entrevista sencera.

1) Fes-nos cinc cèntims de l’argument del curtmetratge que estàs preparant.

Només puc dir que serà una història de cinema negre dotada d’una ambientació molt fosca en la qual un home bojament enamorat durà a terme un pla per aconseguir a la dona dels seus somnis.

2) Et vas inspirar en alguna altra creació artística (pel•lícules, llibres...) per elaborar la idea?

No em vaig inspirar en res en concret. Intento que les influencies vinguin de l’inconscient.

3) Creus que aquest curt marcarà un abans i un després en la teva carrera? Per què?

Això es el que desitjo. Sóc conscient que si vull arribar a complir el meu somni en algun moment hauré de fer alguna cosa que estigui per sobra de la mitjana. Així doncs, lluitaré perquè aquest sigui el meu millor treball.

4) Per què has decidit tractar un gènere tan poc habitual en el nostre territori? Creus que tindrà més èxit aquí o a l’estranger?

És cert que aquí no es fa massa cinema d’aquest tipus, però al concebre la idea no em vaig plantejar aquesta classe de qüestions. El cinema negre és un gènere que m’apassiona i, en el suposat cas que ens surti bé, crec que agradarà allà on el portem.

5) Com has evolucionat respecte el teu últim curtmetratge?

L’evolució que fas d’un treball a l’altre ve sense que te n’adonis. Un dia estàs escrivint i penses: “això fa un any ho hagués resolt d’una altra manera”. Són aquesta classe de coses les que et demostren que vas millorant.

6) T’agradaria treballar amb algú en especial?

Amb molta gent, tant pel que fa als actors com a l’equip tècnic. La qüestió serà aconseguir que ells vulguin treballar amb mi!

7) Quant de temps calcules que et pot portar la gravació del curtmetratge?

Aquest en concret vora un any. És un treball complex i no em voldria precipitar.

8) Quan es començarà a gravar?

Encara no ho sé, però personalment m’agradaria començar-lo al maig de l’any que ve més o menys.

                                                    Alex Izman (dreta) dirigint Hibris

X en dibuixos

Laura Soler (18), estudiant d’il•lustració de la “Llotja” (escola barcelonina superior de disseny i art), ha estat l’encarregada de plasmar, a través de dibuixos, quatre seqüències del curtmetratge. La feina li va ser encarregada fa dues setmanes amb l’objectiu d’ésser lliurada aquest dilluns, 3 d’octubre, juntament amb el guió escrit pel mateix director. És la primera vegada que la jove il•lustradora mostra el seu art en aquesta classe de projectes i després de veure’n el resultat Izman assegura que no serà l’última, ja que compta amb ella per realitzar l’storyboard (representació il•lustrada del film). Per altra banda, Laura Soler també s’ha mostrat molt satisfeta de la seva feina i ens ha confessat que malgrat haver estat una tasca força laboriosa l’ha gaudit molt i ara ja està esperant l’hora per fer el següent pas.

Apunt per afrontar la recta final

Després de dedicar tres mesos a la costosa elaboració del guió, Alex Izman prepara les últimes pàgines amb la mirada clavada en el dia 3 d’octubre, data fixada pel seu lliurament. La que de ben segur que es convertirà en la millor obra que fins ara ha creat durarà uns quinze minuts i estarà dotada d’un estil molt personal. Izman es centrarà en un gènere poc cultivat a l’estat espanyol: el cinema negre, i batejarà la seva creació amb una incògnita (“X”), tot avançant-nos que serà una obra carregada de misteris. De moment el jove talent també s’ha volgut mantenir misteriós amb nosaltres i no s’ha volgut excedir en l’explicació de l’obra. Tanmateix, ens ha confessat que el protagonista durà la cara embenada i s’anomenarà Florian. A més, també ens ha volgut posar el caramel a la boca a través de la mostra de les dues primeres seqüències del film que a continuació us facilitem.            

1. INT. CLÍNICA CLANDESTINA. DÍA

Un recinto tenebroso por sucio y pequeño.

De no ser por la camilla de hospital y las jeringuillas, bisturís, hilos de sutura y demás instrumentos propios de hospital no podría adivinarse lo que allí se practica.

Sobre una mesita metálica hay la fotografía de un hombre atractivo.

La única fuente de luz, una bombilla asediada por moscas, sostenida por un soporte en forma de platillo, se balancea iluminando a intervalos el cadáver de un MÉDICO (66 años) que va vestido como tal, y a otro hombre, este con el rostro totalmente vendado, vestido con una gabardina beige que le alcanza hasta los tobillos y sosteniendo con un guante de cuero negro en su mano una 9mm con silenciador.

2. EXT. CALLEJÓN. DÍA

Una puerta de metal ya oxidado que da a parar a un callejón dejado de la mano de dios, lleno de basura, rastros de orina, ratas, preservativos…

El hombre con el rostro vendado sale por la puerta de metal y camina muy débilmente, ayudándose de las paredes, hasta llegar a un coche de alto standing.

Presentació

La dona jubilada que presumeix del seu fidel banyador ratllat, la dolça olor a crema solar que fa servei als més prudents, els joves culturistes que exhibeixen els seus cossos musculats, els acalorats immigrants que recorren les extenses costes catalanes per tal d’aconseguir encolomar alguna de les seves andròmines als més capriciosos... Efectivament, l’estiu s’acaba, però això no és motiu de dol ja que els mesos que ens esperen són capaços de satisfer-nos de la mateixa manera que ho acostuma a fer aquesta entranyable estació que avui ens diu adéu. Així doncs, una bona manera de superar aquest petit trasbals és gaudint d’una bona sessió de cinema tot menjant un gran bol de crispetes, però no us semblaria igualment interessant conèixer el procés de creació d’una producció cinematogràfica? Doncs bé, aquest blog perseguirà tal objectiu a través del seguiment exhaustiu de l’evolució del curtmetratge “x”, un projecte del jove Alex Izman (23), estudiant de l’escola barcelonina “CECC” (Centre d’Estudis Cinematogràfics de Catalunya), qui el passat mes de juny fou guardonat per la seva pròpia escola amb 12.000€ que seran destinats a gravar un curtmetratge en format 35mm, el mateix que s’empra per a la producció de llargmetratges.